Un pagès o pagesa és més que el producte que ven o les terres que porta. Cadascú té la seva manera de veure la professió, d’entomar la gestió del camp i d’afrontar els reptes i dificultats. De cada persona, la resta en pot aprendre. La pluralitat del sector és una riquesa que l’ajuda a avançar en resiliència i a superar les dificultats. Com en cada número, aquí us presentem una conversa a peu del tros d’un dels pagesos que fa producció ecològica, en aquesta ocasió, a les Terres de l’Ebre.

Per Alba Gros, en col·laboració amb en Jordi Querol. Imatges de Xavier Coma.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/85
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/595-revista-agrocultura-num-85-tardor-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Pel que sembla, hem escollit un dels dies més calorosos de l’estiu per visitar en Jaume Miquel Aleu Aixalà al poble de la Torre de l’Espanyol, a la comarca tarragonina de la Ribera d’Ebre. De família pagesa, ha trepitjat el tros tota la vida; als catorze anys ja es va veure treballant enfilat dalt del tractor, i malgrat que res no li ve de nou, el maneig que fa dels seus camps és ben distant del que feia el seu pare. “Ara hi ha brossa per tot. El meu pare s’hi feriria”.

De fet, quan en Jaume Miquel va acabar d’estudiar a l’Escola Agrària d’Amposta, les seves posicions equidistants ja van quedar clares de seguida. Ell hauria volgut tirar-se de dret a la producció ecològica, però el seu pare el va advertir: “Si hi ha d’haver herba, no”.
Finalment, el 2004 en Jaume Miquel va fer la incorporació com a jove pagès i també va ser quan va començar la conversió de les terres a la producció ecològica.

Ara té cirerers, presseguers, albercoquers, ametllers i sobretot oliveres, que ocupen la meitat de tota la superfície que porta. Una part la va heretar del seu pare, la resta és de les seves germanes, que, tot i haver deixat jornals a la terra quan eren nenes i joves, han escollit un altre camí professional. En total, unes trenta hectàrees: “Estic en un límit molt crític, perquè crec que se m’escapen coses”, confessa.

Conciliació

Qui porta una empresa, ja sigui agrària o d’un altre sector, sap que no es pot escapar dels maldecaps. Tothom en té de diferent naturalesa, amb més o menys assiduïtat i intensitat.

Probablement, per a molts productors de fruita dolça, la sanitat vegetal és el que els ocupa més espai mental perquè dins de la producció ecològica és dels subsectors més difícils. Però per en Jaume Miquel Aleu sembla que la prioritat ara com ara és la conciliació familiar o, dit d’una altra manera, assegurar-se que podrà ocupar-se del seu fill i passar-hi el temps que necessita.

Ser vidu amb un fill de set anys l’obliga a centrar-se i no voler abastar més del que estrictament pot (d’altra banda una postura prou sàvia que tothom hauria de prendre). Quan en la conversa surt la sentència “no m’ho puc permetre”, no es refereix a qüestions econòmiques, a inversions, sinó a ampliar el seu radi d’acció per exemple plantant més parcel·les, fent cultius d’horta o assumint comercialització en cistelles: “No plantaré més, de moment”, diu taxatiu.

Potser la seva situació personal l’ha fet valorar especialment el suport (…)

Podeu llegir aquest article sencer a aquest enllaç  Peualtros_85

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/85
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/595-revista-agrocultura-num-85-tardor-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/