Tot i la seva riquesa en nutrients, la llentia, com la resta de les lleguminoses de gra, ha quedat marginada
tant al camp com al plat. A Catalunya s’hi dediquen tan poques hectàrees que la dependència de l’exterior és pràcticament absoluta. Amb aquest article, l’autor ens explica les bases del cultiu a partir de la recollida de dades sobre el terreny durant més de 10 anys, amb l’esperança que la producció i el consum comencin a remuntar.

Pep Tuson Valls

L’any 2010, el consum de llentia a les llars de Catalunya va ser de 7.453 tones, és a dir, d’1,06 quilos per persona i any. Tot i ser un consum molt baix, la producció a Catalunya el 2011, en les 47 hectàrees cultivades de llentia, va ser de 48 tones, la qual cosa suposa un 0,64% del consum. La dependència de l’exterior, per tant, és total.