Males herbes, herbes silvestres, herbes adventícies o herbes espontànies són alguns dels noms que reben. Més enllà de la nosa que puguin fer quan surten als camps, als seus rodals o als horts, podem aprendre a treure’n alguna utilitat.
Text i imatges: Marc Talavera Roma, Col·lectiu Eixarcolant, Universitat de Barcelona.
Lluís Borrell, Ildefons baig Pagès. Col·lectiu Eixarcolant. Eixarcolant.cat @eixarcolant
LA MARGARIDOIA
Nom científic: Bellis perennis (família compostes)
Noms populars:margaridoia, botonets, margarideta, margalida
AMBIENT I CICLE:
La trobem en prats, gespes, pastures i marges de camins en contrades mediterrànies relativament humides i a l’estatge montà, des del nivell del mar fins als 1.800 metres sobre el nivell del mar, esporàdicament per sobre. Prefereix zones de sol o mig ombrívoles, amb sòls compactes però humits i sense períodes de calor extrema.
Creix principalment al quadrant nord-est, però també habita molts altres punts del país en gespes de parcs i jardins. De fet, és una de les espècies per excel·lència de les gespes i parterres urbans i, per tant, molt present i evident en el quotidià de la població urbana, encara que majoritàriament en desconegui tant el nom com la comestibilitat.
La sega recurrent de les gespes l’afavoreix respecte a la resta d’espècies competidores, ja que es desenvolupa amb una roseta basal arrapada a terra i que, per tant, resulta molt poc danyada amb la sega. Floreix principalment a principis de primavera, entre febrer i abril, però si té prou disponibilitat hídrica –com acostuma a passar a les gespes– pot florir fins al setembre.
GESTIÓ I CULTIU:
Podem sembrar-la directament, no obstant això es recomana fer-ne planter i, després, trasplantar-la al lloc definitiu que hàgim escollit. Podem sembrar les llavors entre setembre i abril. També podem multiplicar-la per divisió de mates a la tardor. Als horts i jardins s’usa per configurar massissos florals i parterres, en àrees de rocalla, també per donar lloc a gespes i prats naturalitzats, ben adaptats al medi.
Necessita créixer en ambients oberts, i en comunitats on la vegetació tingui poca alçada, ja que creix molt pocs centímetres. Cal segar o pasturar de forma recurrent per evitar que la vegetació de més alçada li faci competència. Per això es veu afavorida en gespes, prats i pastures. És poc exigent amb la naturalesa del sòl, però prefereix terrenys més aviat compactats, ben drenats, no massa eixuts i rics en matèria orgànica. Si convé incorporar adob orgànic, és recomanable que sigui compost ben madur.
En ambients relativament humits es pot desenvolupar sense necessitat de reg, si bé en ambients mediterranis es recomana regar almenys durant el període estival, si la calor ho exigeix. Suporta temperatures hivernals molt baixes (fins a -15 °C). Quan les condicions són favorables el cultiu s’estén ràpidament, principalment per mitjà dels estolons que arrelen formant noves rosetes basals.
USOS I COMPOSICIÓ NUTRICIONAL:
En l’àmbit gastronòmic la margaridoia es pot emprar com a ingredient principal o secundari, i també com a element decoratiu en plats tant salats com dolços. Crua podem usar-la en amanides, patés vegetals, i com a condiment visual en molts plats. Cuita marida bé en sopes i plats de verdures. Dels seus capítols també se’n poden fer conserves, com si es tractés de tàperes. Finalment, també és molt interessant per decorar postres i tota mena de begudes. Té un gust suau, especialment les fulles tendres, que ens recorda a l’enciam i en certa forma també a les nous. Les flors poden presentar un toc fresc i àcid.
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/numero/87
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/609-revista-agrocultura-num-86-hivern-2021-22.html
També et pots subscriure en format paper
