La darrera trobada de la Xarxa pagesa de l’agricultura del sòl viu de l’associació L’Era es va fer a l’Escola Agrària d’Alfarràs el 30 de maig i va estar dedicada als cultius extensius. Es van abordar sobretot les feines que podem fer per descompactar els sòls i també la tria de sembradores directes segons les condicions de cada terra o finca.

A la primera part, en Josep Ramon Sainz de la Maza i la Neus Vinyals, tècnics i socis de L’Era, van dinamitzar la participació de tothom per anar llistant els aspectes que contribueixen a la compactació del sòl. En aquesta entrada resumim els aspectes que van anar sortint.

La nostra terra POT PATIR COMPACTACIÓ PER:

• No tenir un mínim de matèria orgànica.
• Entrar al camp quan la terra està encara massa humida.
• Treballar el sòl abans d’una pluja forta que el compacta.
• Deixar de treballar el sòl sense aplicar cap altra pràctica per a l’augment de la porositat.
• Entrar maquinària pesant.
• Manca de plantes /guaret.
• Desequilibris minerals o sòls salins (els sòls salins els podem equilibrar augmentant la matèria orgànica, regant abundantment amb drenatges, incorporant guix i tenint la terra sempre coberta; si no la tenim coberta, a l’estiu pujarà a superfície tota la sal).
• Tenir un component calcari actiu molt alt (habitualment fruit d’un excés de treball mecànic)
• Recollir la palla, quan el millor és deixar-la al camp, sobretot si és d’un cultiu de canya alta. La palla ens aporta molt potassi i ens permet ser més autònoms en aquest element.

Un dels reptes principals per evitar la compactació del sòl és mantenir la terra amb vegetació durant tot l’any. Ara bé,

COM COBRIM EL SÒL A L’ESTIU?

• Deixem les herbes espontànies a l’estiu.
• Sembrem un cultiu d’estiu després de collir el cereal (aquesta campanya, diferents pagesos provaran de sembrar amarant).
• Sembrem el cultiu d’estiu i el d’hivern junts (hi ha qui ho va provar amb el blet, però el perill és que pot germinar molt d’hora i que a l’hora de collir el blat, el blet aporti massa humitat, hagis d’estendre el blat, etc. ).
• Sembrem el cultiu d’estiu a la primavera (per exemple colza amb fenigrec).
• Fem coberta vegetal permanent (per exemple trèvols i medicagos).
• Sembrem alfals tipus flamenc, que brota més tard després de l’hivern; la contrapartida és que té un port bastant alt.
• Deixem brotar Salsola kali i Kochia scoparia; tenim exemples al canal de Youtube nolaboreo.es (això només es pot fer si en tenim al sòl com a espontània).

COM PODEM FER SEMBRA DIRECTA SENSE UTILITZAR AGROQUÍMICS?

A la segona part de la trobada, Roger Rabés ens va parlar de les possibilitats de la sembra directa i de com fomentar una pastura perenne. Els principals condicionants de la sembra directa són:

• Necessitem un sòl estructurat.
• Sense arrels no podem construir un sòl viu; i han de ser variades en forma (pivotants i no pivotants) i en temps d’evolució (algunes estan naixent, altres estan morint…).
• La llavor ha de quedar coberta durant la sembra i és millor que pugui aterrar sobre un sòl esponjós, no compactat, perquè l’arrel pugui desenvolupar-se fàcilment.
• Quan es tomba el cultiu de cobertura, cal sembrar immediatament perquè quan les arvenses es recuperin o brotin, el cultiu ja estigui prou avançat perquè tingui més resistència i competeixi millor.
• Aproximadament al cap d’una setmana d’haver passat el corró, el procés de degradació de la coberta vegetal allibera unes substàncies antigerminatives que poden estar presents durant un parell de setmanes més i afectar el cultiu principal. Per aquest factor també és important sembrar ràpidament i aprofitar la finestra d’oportunitat. És ideal portar el corró laminat al davant i la sembradora al darrere.
• El que interessa és que el corró no talli la planta perquè no rebroti, però sí que quedi malmesa per afeblir-la.

SEMBRADORES DIRECTES DE DISC I DE RELLA

La trobada pagesa va obrir un espai de debat i intercanvi d’opinions i experiències sobre les sembradores directes. Algunes persones havien comprat sembradores de disc i les havien canviat per sembradores de rella, i d’altres a l’inrevés. La principal conclusió és que no es poden donar consells generalitzats sobre quin tipus de sembradora pot ser més útil. Tot dependrà de les condicions edafoclimàtiques, del tipus de cultiu que es fa i, també, dels hàbits i les destreses de cada pagès o pagesa.

Sí que es va valorar alguns aspectes a tenir en compte:

• que es pugui graduar bé la profunditat de sembra,
• que es puguin sembrar diferents llavors, de diferents mides a diferents profunditats i densitats a la vegada, la qual cosa vol dir tenir diferents tremuges a la sembradora,
• que els pneumàtics tinguin una pressió baixa i la màquina en si no sigui massa pesada per atenuar la compactació del seu pas,
• que la llavor pugui quedar colgada i, si pot ser, sobre terra tova per germinar més fàcilment,
• que si la màquina ha de treballar sobre coberta vegetal tombada, que no s’embussi, especialment en referència a les sembradores directes de rella.

Les següents convocatòries de la Xarxa pagesa de l’agricultura del sòl viu tractaran de maquinària per a cultius hortícoles, cultius llenyosos i pastures regeneratives.