Estem remoguts, ho reconeixem. La descoberta de les idees que ens va portar en Konrad Schreiber en una de les jornades tècniques de l’Escola Agrària de Manresa ens ha deixat una mica tocats. Ell és un dels principals difusors del moviment Sòl Viu nascut a França. En general ens ho prenem amb l’entusiasme de qui ha descobert la sopa d’all: noves hipòtesis de treball que expliquen alguns dels forats negres que encara mantenim en l’agricultura més ecològica possible.

Estem parlant del sòl, aquest ecosistema tan desconegut i tan necessari que a moltes persones ens té fascinades. Estirem d’aquí i d’alla: ara dels regeneratius, ara de l’Elaine Ingham, ara de les cromatografies, ara d’en Ducerf i de les plantes bioindicadores… El sòl es mostra com un poliedre de múltiples cares i tothom se’l mira d’aquella que se li ha presentat millor. A vegades és com si estiguéssim en un laberint de miralls, intentant esbrinar quina és la imatge més real, quan probablement totes ho són i totes necessiten complementar-se entre elles.

En aquest context, en Konrad ens va aportar una forma més de veure i actuar que ens obre moltes portes. Hi ha pagesos i pageses que es pregunten: i ara què? Doncs ara ens hi posem! En aquest número només podem oferir una breu i mínima pinzellada, però segur que tornarà a ocupar pàgines en properes edicions perquè som conscients que hem trobat el cap d’un fil que, quan l’hem començat a estirar, ja no podem fer veure que no hi és.

Treball en equip

El procés és resultat de l’afany de saber, de la curiositat i del treball en equip. És el que té de bo formar part d’una entitat. Sense els socis i sòcies que conformen L’Era, en Konrad Schreiber no hauria aterrat a Manresa el passat setembre. L’associació és una força més que empeny per portar a casa nostra les veus que ens obren noves perspectives, noves inspiracions i mètodes de treball.

Ara bé, no ens podem quedar només en la part tècnica de l’agronomia. No és el nostre afany. Per això en aquest número de la revista us portem tres articles relacionats amb el desenvolupament del sector agrari: els espais test, els esculls dels petits escorxadors i els escorxadors mòbils, i les condicions de treball de treballadors i treballadores temporers de la fruita. Necessitem un segell que avali no només pràctiques agronòmiques sinó que inclogui també aspectes socials.

De fet, els aspectes socials són, en part, el que ens han fet retardar la impressió a color de tota la revista. Fins ara hem estat imprimint en un centre especial de treball i aquest número fem el salt per començar una nova relació comercial amb una impremta de vora Girona. Ho hem fet per guanyar en qualitat i esperem que el resultat us agradi.

Finalment, volem posicionar-nos al costat de la Unió de Pagesos en la seva aposta per unes energies renovables “basat en generació distributiva: petites fonts d’energia com més properes millor a llocs de consum i amb inversió local. Catalunya hauria de promoure la figura de comunitats d’energies renovables i ordenar-ne la implantació”. Ens ho diuen a l’editorial de La Terra, el seu mitjà de comunicació.

Volem canviar el sistema de provisió energètica i passar dels combustibles fòssils a les energies renovables, però no a qualsevol preu. No a costa de la pagesia, del PRIMER sector, no amb especulació, no pas fent-ne un negoci a mans d’uns pocs, com sembla que ja està passant.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/81
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/533-revista-agrocultura-num-81-tardor-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/