L’emergència de la covid-19 ha portat la història i la marginalitat dels temporers de la fruita des de Lleida fins a les cases de tot Catalunya. A través del documental “El cost de la fruita” i reportatges en mitjans s’ha fet extensiva una situació vergonyosa que es viu en la producció fructícola. La plataforma «Fruita amb Justícia Social» fa anys que exposa el malviure dels jornalers i en aquest article ens parla de les entranyes de la bèstia.

Per  Gemma Casal i Fité. Plataforma «Fruita amb Justícia Social». Imatge de Mireia Barés.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/81
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/533-revista-agrocultura-num-81-tardor-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

Durant el mes de març floreixen els fruiters i les comarques de Ponent ofereixen tot un espectacle multicolor i fantasiós, i a la vegada, un miratge d’una realitat cruel. Un parell de mesos després la munió de flors esclata en tones de fruita dolça que seran embalades i facturades a destins llunyans: Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit, els Països Baixos, Aràbia Saudita o la Xina, entre d’altres.

Catalunya exporta el 65% de la fruita que produeix, i és la zona de major producció de fruita dolça d’Espanya: un dels 10 primers productors mundials de préssec i nectarina (les terres de Ponent n’aporten el 91% sobre el total català) i un dels principals productors de pera i poma.
En contraposició al creixement de les tones de fruita anuals hi ha hagut també un degoteig constant de pèrdua d’explotacions agràries, de pagesia que ha tancat portes.

L’activitat agrària representa menys del 1% de la població activa a Catalunya, i el sector agroalimentari representa el 16,28% del PIB. Però, aquesta agricultura que tenim, ens alimenta i ens manté el territori? Les dades cal llegir-les des d’una mirada crítica. Fons d’inversió i grans especuladors estan acaparant la terra de cultiu. Són empreses dedicades fonamentalment a l’agroindústria exportadora i extractiva que s’aprofiten dels recursos públics i deixen en una posició de gran indefensió econòmica a la petita pagesia.

Paral·lelament trobem que la biodiversitat cultivada s’està destruint a gran velocitat. Els recursos hídrics es dediquen a produir aliments-mercaderia i la contaminació de l’agroindústria (una de les principals causants del canvi climàtic) ni tan sols és contemplada en les polítiques agràries del país. Els aliments-mercaderia importen en tant que benefici privat, poc o res tenen a veure amb l’alimentació saludable i suficient per a tothom. La fruita dolça n’és un clar exemple d’això.

Si produir aliments és competir i especular, on queda la sobirania alimentària? Segons el Departament d’Agricultura, tot i que no aporta detalls, la producció local a Catalunya només té capacitat per alimentar el 40% de la població, unes dades desoladores que mostren la nostra extrema vulnerabilitat.

El treball i el desempar dels més vulnerables

Com s’aconsegueix exportar milers de tones de préssecs, nectarines, paraguais, prunes, peres i pomes? Doncs a través d’un sistema d’explotació que beneficia les grans empreses exportadores i reparteix les molles del pastís a la petita pagesia.

Però, quina és l’última baula de l’engranatge de l’agroindústria fruitera? Els milers de persones jornaleres que arriben a les terres de Lleida per incorporar-se, des d’abril fins a setembre, a les feines d’esporga, collita, embalatge i emmagatzematge de la fruita. La majoria d’elles són d’origen migrant: senegalesos, malians, gambians, marroquins, algerians, guineans, camerunesos, paquistanesos, així com treballadors comunitaris de Romania i Bulgària o, fins i tot, migrats africans residents a Itàlia i a l’Estat espanyol (…)

Pots consultar aquest article complet a: opinio_81_digital

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/81
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/533-revista-agrocultura-num-81-tardor-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/