Dins el context actual d’intent de mitigació i adaptació al canvi climàtic, hi ha qui diu que cal eliminar la producció de vacum i tendir a dietes veganes. El motiu d’aquest raonament és que les vaques emeten metà, un gas d’efecte hivernacle.

D’altres, opten per potenciar la carn de laboratori. I finalment d’altres, aposten per l’opció de mantenir ramats de vaques tot alimentant-les amb herba, la qual cosa contribuirà al segrest de CO₂ i a la descarbonització de l’atmosfera. Nosaltres preferim aquesta tercera opció.

Cal mantenir una dieta vegana per a salvar el planeta?

Les darreres tendències alimentàries parlen de potenciar més la part vegetal de la nostra dieta per tal de conciliar nutrició i sostenibilitat al plat. Tanmateix, hi ha qui argumenta que els productes d’origen animal són indispensables per la meitat de la nostra ingesta de proteïna per una població adulta i sana. Sembla que, per sota d’aquest nivell, apareixen carències en nutrients essencials (Vitamina B12, D3, Omega 3…) que podrien dur-nos problemes de salut.

D’altra banda, els estudis científics ens indiquen que el què cal, sobretot, és millorar l’alimentació dels animals que després ens mengem nosaltres! L’article científic “Health-promoting phytonutrients are higher in grass-fed meat and milk“, és una prova dels beneficis de la carn de pastura en relació amb la carn d’animals criats de forma intensiva.

Sigui com sigui, reduir la ingesta de proteïna animal de manera total o parcial en els països occidentals, segur que és un bon pla. En primer lloc, perquè el seu consum sobrepassa, en general, el que és recomanable en una dieta equilibrada; i, en segon lloc, perquè alimentar un volum de població tan gran donant gaire pes a la proteïna animal, no facilita sistemes de producció extensius de menys impacte ambiental.

Dit això, si les alternatives proteiques signifiquen la importació massiva dels ingredients d’altres bandes del món que pateixen l’impacte de la desforestació a favor de camps enormes de monocultiu, tampoc és una bona opció.

I la carn de laboratori, què?

La carn de laboratori s’està presentant també com una alternativa per reduir la cabana ramadera. El principi d’aquesta carn, tan famosa darrerament, és el de multiplicar cèl·lules vives d’origen animal en bioreactors i transformar-les en trossos de carn.

Certament, els avantatges són que no hi ha d’haver necessàriament la mort de l’animal, no requereix la despesa energètica del seu engreix, el control de patògens és molt més acurat, i pot assumir la demanda creixent mundial. També hi ha qui ho defensa dient que així es reduiran els caps de bestiar, la qual cosa evitarà emissions de GEH i s’estalviarà aigua.

Ara bé, segons l’article científic “Environmental impacts of cultured meat: A cradle-to-gate life cycle assessment” (Risner et al., 2023), que podem traduir per “Impactes de la carn de laboratori: anàlisi dels cicles de vida”, hem de tenir en compte altres factors.

Llegint-lo, descobrim que les cèl·lules animals no són precisament fàcils de “cultivar” al laboratori, de fet sembla que no s’ha anat més enllà de la producció in vitro. Una de les raons podria ser que cal una gran quantitat d’energia per a purificar-les.

L’article conclou dient que la petjada de carboni per aquesta producció de laboratori és entre 4 i 25 vegades superior a la producció animal que coneixem fins ara, en funció del maneig i el sistema productiu de cada cas.

Vaques de pastura, la millor opció

Mantenir els ramats de vaques en zones de pastura és, segons el nostre parer, la millor opció per aconseguir una producció ramadera de vacum en línia amb la mitigació del canvi climàtic.

Un sistema agro-ramader equilibrat, amb camps de mides desiguals, tancats per marges, línies arbustives (matolls), línies arbrades, i en definitiva, amb una diversificació d’estrats vegetals, és el model que en francès s’anomena bocage. Està molt estès a Normandia i a petita escala es pot trobar també al nostre Pirineu més amable. És un sistema molt interessant perquè permet major condensació d’aigua i d’alguna manera, la generació de la “pluja”, i també un millor equilibri ambiental. Ara expliquem per què.

Sistema oposat al bocage a Catalunya vs sistema més proper al bocage a Catalunya (font SigPac)

El què ens ofereix el bocage és una font de fusta i brancatge, en definitiva, de biomassa vegetal, que pot ser emprada en l’estabulació dels animals, i posteriorment aplicada als camps. Aquest material carbonatat augmenta notablement la fertilitat del sòl, contribuint en gran part a l’autonomia de nitrogen.

Així doncs, segons sembla, reconstruir o recuperar aquest paisatge semiperdut ens pot dur molts avantatges. Aquest sistema farratger elimina molt CO₂ de l’atmosfera i ofereix una ramaderia autònoma i resilient.

Parlem del balanç de CO₂ en sistemes en bocage

Segons l’IDELE (Institut de l’Élevage – Institut Ramader de França), les emissions mitjanes de CO₂ a l’atmosfera en la producció bovina són:

• 1 kg de CO₂ / litre de llet
• 20 kg de CO₂ / kg de carn vedella.

Doncs bé, els càlculs fets a Normandia (i que caldria adaptar a les nostres contrades) ens mostren que 100 metres lineals de tanca vegetal arbustiva generen 1 tona de matèria seca de fusta estellada. La qual cosa representa 450 quilos de carboni, o sigui un segrest de CO₂ de 1.665 quilos sostrets de l’atmosfera (ja que 1 kg de carboni = 3,7 kg de CO₂). I això comptant només la part aèria dels arbusts; el sistema radicular, la rizodeposició (les substàncies que alliberen les arrels vives) i les fulles mortes, han capturat una altra bona part de carboni atmosfèric.

S’estima que els càlculs totals s’aproximen a 900 quilos de carboni atmosfèric, que són 3.330 quilos de CO₂. I això succeeix cada any, ja que els arbustos creixen cada any. Així, de manera molt genèrica, podríem dir que 100 metres de tanca vegetal fixen tant CO₂ com CO₂ emet la producció de 166 quilos de carn de vedella produïda. Sembla prou fàcil de compensar!

A banda de les compensacions en el balanç de carboni que es donen en sistemes agro-ramaders tipus bocage, els remugants en general, però sobretot les vaques, ens aporten altres beneficis. Vegem-ho.

La vaca ajuda l’herba a créixer més bé

Tal com ens diu André Voisin en el seu llibre “Productividad de la hierba” (Ed. Tecnos, 1971), la mossegada que fan les vaques sobre l’herba d’un prat és en forma de cisalla, mentre que les màquines de dall el què fan és tallar-la. La mossegada és en forma de cisalla obliqua, i el dall és paral·lel a la superfície del sòl. La mossegada es fa a alçades diferents, mentre que el dall és tot a la mateixa alçada.

A banda, l’animal fa un moviment del cap endavant per tallar l’herba i després cap enrere, cosa que fa que dipositi la saliva del seu musell sobre els vegetals. I resulta que la saliva és un bé preciós, ja que té propietats cicatritzants que ajuden l’herba a recuperar-se més bé i més ràpidament de la ferida que ell mateix li fa.

Així doncs, ara que ens hem endinsat en el tema, pensem-hi bé: quin és el sistema ambientalment més respectuós i, per tant, més sostenible en el temps? Les vaques que ens mantenen un sistema que és embornal de CO₂ i generador de pluja, o bé la carn de laboratori?

Text de Gemma Comella, amb la col·laboració d’Alba Gros, a partir dels Butlletins del Calendari d’Advent de La Vache Heureuse (desembre 2023)