Al massís de Montserrat i a la seva àrea d’influència han començat a fer de la pastura una eina de gestió d’hàbitats i de prevenció d’incendis. La idea és recuperar l’activitat agro-silvo-pastoral per retornar al mosaic característic que configurava el paisatge mediterrani tradicional. La demarcació de zones de pastura, les aclarides de plançonedes denses que neixen després dels incendis i, fins i tot, les cremes prescrites recuperen o mantenen espais oberts que han de contribuir a un millor comportament de l’àrea davant d’un possible foc forestal. L’autora ens explica en aquest article què és el Life Montserrat, un projecte que ha nascut amb ànim de ser replicable a tot el país i servir com a model a la resta de la Mediterrània.
Text: Leire Miñambres, enginyera de forest. Imatges: Project e Life Montserrat

L’abandonament progressiu de l’activitat agro-silvo-pastoral, sumada a l’efecte dels grans incendis forestals dels anys 80 i 90, han transformat el mosaic tradicional mediterrani en un paisatge continu de boscos postincendi. A la demarcació de Barcelona, es van cremar 100.000 hectàrees de boscos en les dècades del 80 i el 90 (un 25% de la superfície). Trenta anys després, l’aspecte d’aquestes àrees cremades són nous boscos molt densos (fins a 100.000 peus/hectàrea) i de fins a vuit metres d’alçada.

Continua llegint l’article en format pdf: iniciatives_71

Consulta tot el sumari del número aquí

Pots comprar el número 71 d’Agrocultura en format paper clicant aquí

I també pots comprar-lo en format digital clicant aquí