Poder guanyar autosuficiència és sempre una satisfacció que ens fa adonar que no
sempre hem de dependre dels circuits comercials per aconseguir allò que ens resulta
necessari. Amb les cendres del foc a terra o de l’estufa podem aconseguir un lleixiu
diferent a l’industrial però que també ens serà de molta utilitat, i fins i tot podem
preparar sabó potàssic per tractar els nostres cultius.

Per David Berenguer, en col·laboració amb la Lina Ratia d’Akarona

En un article passat, ja vam veure que es podia netejar el vidre de l’estufa amb aigua i la pròpia cendra. I és que, des de l’època dels romans fins els nostres avis i àvies, es feien servir les cendres de la cuina o de l’estufa per produir lleixiu i netejar la roba. Amb saquets de cendra tamisada o directament amb la cendra, netejaven tota la bugada.

El procés
Un cop cremada la llenya o la fusta, lliure de productes químics com pintures o vernissos, la cendra
que queda es neteja d’elements metàl·lics i de carbons incremats (aquests carbons incremats, els
podem afegir al compost). Quant més dura sigui la fusta, millor lleixiu tindrem. És a dir, és millor fer servir cendra d’alzina o roure que de pi.

La cendra de la fusta és rica en carbonat potàssic (K2CO3), que reacciona amb l’aigua i es produeix
hidròxid potàssic (KOH), que és el que anomenem lleixiu de cendra. Aquesta substància és diferent al lleixiu industrial, que és hipoclorit sòdic (NaCLO) i no blanqueja tant la roba. Per produir aquest lleixiu, tenim dos mètodes, un en calent i un altre en fred, però sempre amb aigua de pluja, destil·lada o reposada (i que hagi perdut el clor).

En aigua calenta es dilueix una part de cendra tamisada per tres o cinc parts d’aigua i es barreja
amb un pal. No es poden fer servir estris d’alumini, però sí d’acer inoxidable o vidre. Per veure
si la barreja ha estat apropiada, es comprova la densitat de la solució amb una patata o un ou: si sura vol dir que ja la barreja és correcta. Aleshores, es deixa refredar i reposar durant un dia o dos,
remenant un cop al dia. Al final, l’aigua obté un color groguenc, amb el pòsit al fons. El següent pas és filtrar-la sense remoure, per guardar-la en una ampolla etiquetada de forma convenient per evitar perills.

El lleixiu de cendra també (…)

Aquest article encara no està disponible a la nostra web.

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital