La gestió de la flora arvense en els sistemes hortícoles de regadiu és un dels temes que més preocupen a bona part dels pagesos ecològics del nostre territori. El control manual o mecànic de la flora arvense constitueix un dels principals costos econòmics dels cultius hortícoles per la mà d’obra i l’ús de combustibles emprats. El Grup de Recerca Ecologia dels Sistemes Agrícoles ha estat comprovant l’eficàcia de l’ús del corró laminat o roller crimper per a gestionar cobertes verdes, en parcel·les hortícoles de Gallecs.

Per Alejandro Pérez Ferrer, David Navarro Miró, José Manuel Blanco Moreno, Lourdes Chamorro i F. Xavier Sans. Grup de Recerca Ecològica dels Sistemes Agrícoles.

L’horticultura ecològica actual depèn en gran mesura de la llaurada regular i dels encoixinats de plàstic per gestionar les arvenses, però aquesta gestió és molt agressiva amb el sòl i pot provocar problemes a mitjà i llarg termini. D’una banda, la llaurada regular pot comportar la pèrdua de matèria orgànica dels sòls que afavoreix la seva compactació i erosió, i pot incrementar la pèrdua de nutrients per lixiviació. D’altra banda, aquesta gestió pot desembocar en dificultats pel control d’algunes espècies arvenses i en una reducció de l’abundància d’enemics naturals de les plagues. A més, aquesta gestió pot tenir altres efectes negatius sobre el medi a causa de les emissions de CO2 provocades per la pèrdua de matèria orgànica del sòl i pel consum excessiu de combustible.

La incorporació de cultius de cobertura en les rotacions de cultius hortícoles pot aportar diversos beneficis a l’ecosistema agrícola, com són la reducció de l’erosió i de la lixiviació de nutrients, la millora de les propietats del sòl, l’aportació de nutrients i la supressió de les espècies arvenses, plagues i malalties (Wezel et al. 2014). La forma més comú de gestionar aquests cultius de cobertura es la seva trituració i incorporació al sòl (adobs verds). En els últims anys  la gestió del cultius de cobertura mitjançant el roller crimper ha suscitat un gran interès ja que permet aixafar els cultius de cobertura per formar encoixinats. Aquesta nova tècnica permet reduir la llaurada, l’ús d’energia i la feina de desherbar i fins i tot estalviar aigua de reg en el cultiu comercial (Canali et al., 2013).

El roller crimper (anomenat corró laminat en català) està constituït per un corró de gran pes amb fulles sense tall acoblades (Figura 1), que permet tombar i aixafar el cultiu de cobertura i establir un encoixinat constituït per una densa capa de residus vegetals subjectes al sòl per les arrels, que progressivament es van assecant a causa del dany provocat pel corró (Kornecki et al. 2009). Aquesta coberta redueix la germinació d’herbes en la fase del cultiu comercial. En casos òptims, no fa falta desherbar en tot el cicle, però generalment convé fer una intervenció per eliminar les poques herbes que aconsegueixen germinar entre la coberta, per evitar la possible competència amb el cultiu en les decisives primeres fases de desenvolupament.

Per obrir els solcs de plantació sense alterar la coberta ni l’estructura del sòl, s’afegeix un arreu consistent en uns discos verticals molt esmolats i unes relles disposades en línia, acoblat a la part posterior del tractor. És una eina per a un tipus de llaurada extremadament reduïda en línies, anomenada in-line tiller, amb què s’obtenen solcs d’uns pocs centímetres d’ample i d’uns 10-20 cm de profunditat, que permeten l’aplicació de fertilitzants orgànics localitzada en les línies de cultiu i el trasplantament del cultiu comercial amb maquinària especialitzada. Encara que el corró laminat i l’eina per fer la llaurada en línies són equipaments relativament senzills a nivell tècnic, a Catalunya encara no hi ha cap casa comercial de maquinària agrícola que els distribueixin. És possible que en cada cas es trobi la manera d’adaptar un corró ordinari per acoblar-hi les fulles sense tall, i arribar a solucions pròpies “més o menys casolanes” però plenament funcionals.

La incorporació de cultius de cobertura gestionats amb corró laminat pot ser una bona estratègia per dissenyar sistemes hortícoles ecològics més sostenibles en la regió mediterrània. Però cal tenir en consideració que per a l’adequat funcionament d’aquesta tècnica, cal fer créixer un cultiu de cobertura que generi molta biomassa (es recomana obtenir almenys 9000 quilos/hectàrea de biomassa aèria seca), i que competeixi…

Pots llegir l’article sencer a horta_75

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital