Marc Talavera: “Si cultivem pixallits sota el mateix model productiu i econòmic, no haurem guanyat res”.

Per Alba Gros Santasusana


Des que es va fundar l’any 2016 arran de la primera Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades a Igualada, el col·lectiu Eixarcolant no ha parat de créixer i ara ja suma 800 persones. Al seu capdavant, entusiasta, el Marc Talavera ha estat capaç de sumar a aquesta iniciativa la curiositat latent sobre les plantes silvestres comestibles. Però Eixarcolant va més enllà de la difusió de l’aprofitament d’aquests recursos, incidint en la manera com abordem la possible sobirania alimentària i també com repensem el sistema agroalimentari. L’accés a algunes subvencions, el micromecenatge i sobretot la capacitat d’organització i d’estratègia encapçalades pel Marc han aconseguit crear 14 llocs de treball, posar en marxa un forn de pa, publicar llibres, cultivar i vendre llavors i fer prospeccions de varietats locals, per dir algunes de les seves fites.

Per a en Marc Talavera sembla que res hagi de ser difícil. Desborda positivisme, entusiasme i també concreció per aterrar les idees i fer-les tangibles. Parla clar, ràpid i directe. Ens trobem amb ell a la seu que el col·lectiu Eixarcolant, a Jorba.

Què és Eixarcolant?
D’una banda, intentem crear comunitat amb totes aquelles persones que comparteixen aquests interessos i que tenen inquietud per, en el seu dia a dia, contribuir a aquest canvi, i també intentem generar eines que permetin arribar cada vegada a més gent i que el debat del model productiu estigui cada vegada més al centre.

Estem parlant d’una associació, d’un col·lectiu…?
Eixarcolant neix com una associació el 2016 i el 2019 ens constituïm també com a cooperativa de treball associat sense ànim de lucre. A més, no som només una cooperativa sinó dues, per poder incloure la part agrària. Per això nosaltres parlem sempre del col·lectiu Eixarcolant com a marc, entre cometes, independentment de la forma jurídica, perquè tot està basat en la participació, en l’economia social i solidària, en el no afany de lucre. En l’àmbit de governança, qui mana és l’entitat, els socis i sòcies –al voltant d’uns 800– que decideixen el que passa en el col·lectiu Eixarcolant, independentment de si estem parlant de l’entitat, de la cooperativa Eixarcolant o d’Eixarcolant Llavors. A efectes pràctics ens agrada parlar d’un sol projecte (…).