En Mateo Carrocio és conegut pels voltants de Vilanova de Meià com el Gaucho. D’origen uruguaià, és el pastor que s’ocupa del ramat de cabra catalana que Cultures Trobades preserva en aquest poble lleidatà. La Marta Torrent ha estat parlant amb ell de la seva feina, de com va arribar on és ara i també del recorregut d’aquesta raça buscant reconeixement oficial.
Text i imatges de Marta Torrent Santarita.
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/84
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/575-revista-agrocultura-num-84-estiu-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
En Mateo Carrocio, actual pastor del ramat de cabra catalana a Vilanova de Meià, va arribar del seu Uruguai natal a Madrid el 2003. Portava sota el braç estudis de gestió d’hostaleria i segurament per això va trobar feina com a cocteler i sommelier.
El 2006 va deixar Madrid per anar cap a Lleida, on tenia família i on va continuar treballant en l’hostaleria i en altres feines, tot i que va començar a valorar la necessitat de viure d’una altra manera. Dins seu germinava la idea d’un canvi de paradigma, d’una aproximació a la natura, a l’autosuficiència i a la sostenibilitat.
Devia ser aquesta necessitat el que el va portar a implicar-se en l’organització d’unes jornades sobre projectes d’alimentació i autosuficiència de l’Ecoxarxa de Lleida.
Era el 2012 i va ser allà on va conèixer l’Artur Bòria i el seu projecte de vida en comunitat, i també el projecte de Cultures Trobades de recuperació de la diversitat alimentària. Tot i que no va ser fins al cap d’un parell d’anys que la idea el va atraure de tal manera que va decidir anar a viure a la comunitat iniciada per l’Artur a Vilanova de Meià.
Poc després ja es faria càrrec del ramat de cabra catalana i es convertiria en pastor. D’aquesta manera agafava el fil que havien iniciat l’Artur Bòria i el Gerard Batalla amb la lluita per la supervivència d’aquesta raça el 2011.
Un gautxo en terres de Ponent
La comunitat engegada per l’Artur Bòria al voltant del ramat de la cabra catalana va arribar a sumar vuit persones, tot i que per diversos motius tots van anar marxant i va quedar en Mateo sol a càrrec del ramat, de l’elaboració del iogurt a l’obrador i de l’abastiment de carn de cabra.
En Mateo explica que al principi no va trobar gaire ajut dels antics pastors del poble: “Què feia un uruguaià a Vilanova de Meià volent-se convertir en pastor?”, diu ell mateix. Però a poc a poc s’ha anat guanyant els veïns i veïnes i integrant-se com un més de la comunitat de pastors de la zona.
“Aquí m’anomenen Gaucho per l’accent, però jo de gautxo no en tinc res; ho he hagut d’aprendre tot, i ha sigut un camí lent”, explica recordant els seus inicis portant el ramat. Qui sap si les cabres també detecten el seu accent. Tant a elles com als seus gossos (…)
Podeu llegir aquest article sencer a: 14-15 Esporus cabra AC84
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/84
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/575-revista-agrocultura-num-84-estiu-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
