Ningú no posa en dubte que l’experiència és un grau. El banc de varietats locals d’Esporus ja fa 20 anys que funciona multiplicant i atresorant llavors. Després de tot aquest temps, hem anat millorant les pràctiques, recollint petits grans sabers de les persones que ens han cedit material vegetal i acumulant un bagatge que tenim ganes de compartir.

Per Xènia Torras, responsable del projecte Esporus de l’associació L’Era

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/84
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/575-revista-agrocultura-num-84-estiu-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

A l’estiu toca parlar de tomàquets. En parlem amb altres hortolans i hortolanes, en parlem quan en regalem excedents, quan fem la conserva i quan hem de fer tractaments per al míldiu.

Qui més qui menys té tomàquets de diferents menes i varietats. Moltes vegades emparrats a les canyes, però també de tipus reptant; alguns de buits, altres de plens, de més petits i de més grossos, de formes rodones, de bombeta, llargs, i també de diferents colors. La diversitat és immensa i ens permet incloure aquest aliment a la cuina de maneres diferents.

Si tenim una varietat tradicional que ens agrada i volem anar-la repetint cada temporada, podem guardar-nos-en la llavor.
El tomàquet és de pol·linització autògama, és a dir, que una planta no en necessita d’altres per veure les seves flors fecundades. Així i tot, hi pot haver un cert percentatge d’encreuaments entre diferents varietats i és per aquest motiu que es recomana plantar un cultiu alt entre dues de diferents si se’n vol guardar la mena.

Quantes plantes necessito?

Per guardar-nos llavor d’una varietat és bo que tinguem prou mates per conservar l’heterogeneïtat característica de les varietats tradicionals.
A la pràctica això significa seleccionar un mínim de 30 fruits de 10 plantes diferents, pel cap baix. Si no en tenim tantes, podem almenys escollir entre 5-10 tomàquets, però és important que siguin igualment del màxim nombre de plantes diferents.
Els hem de collir sobremadurats, és a dir, quan hagi passat el moment òptim de maduresa, ja sigui uns dies o un parell o tres de setmanes, segons les condicions climatològiques.
Hem d’escollir els que tinguin les característiques (el fenotip) de la varietat, descartant els que estiguin deformes, que presentin sospites de malaltia, que no tinguin el color esperat o que tinguin una mida anòmala.

BACTERIS, FONGS I VIRUS TRANSMESOS PER LLAVOR

Moltes malalties del tomàquet es poden transmetre per la llavor. A més, molts virus que afecten les tomaqueres van arribar al nostre país a partir de la dècada dels 80 i les varietats tradicionals encara no han desenvolupat resistències; per tant, són més sensibles a veure’s afectades per aquestes noves malalties.

Un d’ells és el virus del mosaic del tomàquet que pot restar latent a la llavor fins a dos anys. No sempre se’n manifesten els símptomes i per això la recomanació és agafar fruits dels primers poms, que tenen menys probabilitat d’allotjar el virus.

Altres possibles patògens transmissibles per llavor són els fongs i els bacteris. És important, doncs, fer el possible per netejar la llavor. Amb tècniques tradicionals no ens podrem alliberar dels virus, però sí dels principals fongs i bacteris.

La tècnica tradicional més utilitzada és la de l’extracció de les llavors en humit, de tal manera que inclogui un procés de fermentació àcida que dura uns quants dies. De fet, aquest mateix procés s’utilitza per exemple per a cogombres i melons. No totes les extraccions de llavors en humit passen pel procés de fermentació, és important tenir-ho en compte.

També es pot utilitzar la infusió de flors de camamilla per fer un tractament pre-sembra. Consisteix a submergir-hi les llavors durant 15 minuts quan el líquid encara és calent, assecar i sembrar després. Aquest sistema, de fet, és el que anomenaríem un tractament amb calor humida. Una altra fórmula, útil per a Didymella lycopersici, Rhizoctonia solani (fongs) i Clavibacter michiganensis (bacteri) és submergir les llavors en aigua a 53ºC durant 60 minuts, però aquesta tècnica és aconsellable només en condicions de laboratori.

Altres mètodes de desinfecció de les llavors

Per fer net dels virus es poden fer tractaments amb àcid clorhídric HCl, lleixiu. També amb fosfat trisòdic (Na3PO4) en dilucions del 10% durant 2-3 hores.
Cal tenir en compte, però, que aquests són productes químics que encara no estan admesos en producció ecològica per a la desinfecció de llavors.
Una altra possibilitat és utilitzar una estufa especial de laboratori per mantenir les llavors a 70ºC durant 72 hores o a 80ºC durant 24 hores. La calor seca és un recurs més agressiu i pot fer disminuir un 10% la capacitat germinativa.

De fet, hem de tenir en compte que per qüestions de maneig, condicions climatològiques i a causa dels tractaments de neteja, podem veure com la capacitat de germinació disminueix i, per tant, és recomanable sembrar-ne fins al 50% més del que realment necessitem.

Emmagatzemar les llavors

Després de la feina de neteja de les llavors, tindrem la tranquil·litat de saber que en disposarem per a les properes cinc o set temporades. Perquè es compleixi aquesta previsió de viabilitat, cal que les mantinguem en condicions òptimes, és a dir, amb una temperatura estable entre 10 i 20ºC, amb una humitat relativa per sota del 70% i preferiblement a les fosques. Podem introduir gel de sílice o el guix que podem introduir en el pot, embolicat en paper o en una bossa de material transpirable, evitant que es barregi amb les llavors. Això ajudarà a mantenir la humitat baixa. ✿

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/84
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/575-revista-agrocultura-num-84-estiu-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/