Obradors compartits, una tendència a l’alça

Fa mesos que els obradors compartits estan atraient moltes mirades. La comunitat agroecològica els veu
com un recurs per dinamitzar l’economia rural i també per assumir projectes que, d’altra banda, serien
inabastables. En algunes institucions, l’obrador compartit és un viver d’empreses on els emprenedors i les emprenedores poden iniciar una activitat estalviant el cost de la infraestructura fins no tenir-la consolidada. Encara hi ha molt poques iniciatives, però hem volgut conèixer una mica més de prop què es cou en aquest nou concepte d’obradors.

Per Alba Gros.

Ves a saber d’on va sorgir l’espurna que
va encendre l’interès pels obradors compartits.
La Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià probablement
hi té molt a veure, si més no a mantenir la flama encesa, ja que el
2018 van elaborar el document “Manual d’obradors compartits”, que està sent la
base teòrica per on començar iniciatives valentes de tipus comunitari.

A Catalunya, el que porta més temps en dansa és l’impulsat pel Consell
Comarcal de la Conca de Barberà. De fet, està pensat com un viver d’empreses
de transformació alimentària que necessiten un espai preparat per començar
la seva activitat, sense haver de fer d’entrada una inversió en infraestructura
que els hipotequi.

És l’Espai Cuina de Concactiva, el Centre d’Iniciatives
Empresarials de la Conca de Barberà. D’una banda ideat per formar persones que puguin cobrir vacants
en el sector de la restauració i, de l’altra, per donar resposta als projectes
de transformació agroalimentària de particulars que no podien assumir el cost d’un obrador.

Una plataforma de llançament per a projectes d’emprenedoria

La Bet Janer, que és qui porta la coordinació de l’Espai Cuina, ens explica
que el Registre Sanitari que van gestionar ja cobreix diferents activitats que s’hi
poden fer, “i si una persona vol venir-hi a treballar i no tenim el registre sanitari específic,
sempre el podem donar d’alta”. I és que a més de la infraestructura, els papers i els
formalismes a passar per aconseguir tenir-ho tot en regla és un dels mals de cap
de les persones que volen engegar una activitat d’elaboració agroalimentària.

En aquest obrador de Concactiva, a Monblanc, els emprenedors i emprenedores
s’hi poden estar quatre anys, prorrogables a dos més. La idea és que
després ja volin sols i es facin el seu obrador.

“És un banc de proves i et permet
fer una mica de xarxa amb altres viveristes”

Mentre no arriba el moment, signen un contracte de lloguer que els permet utilitzar l’Espai Cuina 365 dies l’any i les 24 hores del dia prèvia reserva. Amb una targeta similar a les que s’utilitzen
per entrar a les habitacions dels hotels, poden accedir-hi amb facilitat. A
més, la targeta està vinculada a un controlador informàtic que permet portar el
recompte de les hores d’utilització per usuari. El preu/hora és entre 5 i 7 euros,
segons la quantitat d’hores d’utilització. Un cop acabat, l’espai ha de quedar tot
net perquè la Bet ja només hi anirà per revisar que tot és correcte: “La veritat és
que hi ha un bon equip i funciona”.

L’Espai Cuina de Cocactiva ha cridat l’atenció de persones que són d’altres comarques.
L’Aleix Mallofré, del Vendrell, es va decidir a utilitzar-lo per coure els
cigrons i les llenties de cultiu ecològic que fa en el seu camp. Per a ell ha estat
una bona aposta per començar i temptejar quina resposta podia tenir el seu
producte abans de fer una inversió important en un obrador: “És un banc de
proves i et permet fer una mica de xarxa amb altres viveristes”. Ara, que ja confia en la
continuïtat de la seva iniciativa, ha començat a habilitar un obrador propi que
li estalviarà els viatges fins a Montblanc i li donarà més independència quant a
horaris.

La Clara Martín Riu, de Menjamiques, ja ha fet aquest salt que està a punt de
fer l’Aleix. “Tenia la idea de l’empresa però no tenia recursos ni l’espai adient. Passar
per Concactiva va ser molt positiu perquè em va facilitar tenir-ho tot legalitzat des
del principi”. Però l’obrador compartit li suposava una limitació, perquè la Clara
treballa sense alergògens i tal com està prevista la neteja, no es podia garantir
que no hi haguessin contaminacions. Per tant, al cap de pocs mesos ja va iniciar
les obres per tenir un obrador propi.

Més iniciatives públiques que privades

El que trobem fins ara en el món dels obradors compartits és que les iniciatives
han sorgit especialment d’ens públics. Si el Consell Comarcal de la Conca
de Barberà va ser pioner en aquest aspecte, al seu darrere han arribat altres
propostes de diferent grau de modèstia.

Al poble de Tagamanent, hi rau segurament un dels obradors compartits
de naturalesa pública de menys inversió inspirat amb el de Concaactiva. Algunes
masies del voltant van exposar a l’alcalde la possibilitat d’habilitar un obrador que
pogués ser utilitzat de forma col·lectiva i la idea va ser ben acollida. Un magatzem
que no s’utilitzava va ser l’espai a adequar i el 2018 s’inaugurava gràcies
a les aportacions del Consell Comarcal del Vallès Oriental i la Diputació de
Barcelona.

Un cop valorada la maquinària que necessitaven les persones que s’havien
interessat per la infraestructura, es va dotar l’obrador de neveres, arcons, forn,
autoclau, pasteuritzadora, fogons de vitroceràmica i envasadora al buit. La
resta de material, des de la safata del forn a la cullera de remenar, l’ha de portar
cadascú i entornar-se’l un cop acabat. També cadascú assumeix la neteja de
l’espai i des de l’Ajuntament només fan la supervisió.

Cadascú assumeix la neteja de
l’espai i des de l’Ajuntament només fan la supervisió

Aquí el plantejament és també que serveixi de plataforma de llançament a
les persones que l’utilitzen, que ara són 14 i pràcticament omplen el calendari
de reserves, sobretot els mesos de primavera, en època de fires. El poden utilitzar
un any prorrogable a quatre. I només s’hi poden fer transformats vegetals.
La Laia López, de l’Ajuntament de Tagamanent, aclareix que les persones
que l’utilitzen “només poden vendre a minoristes, a fires o mercats, no poden vendre a
gran escala”. És per tant, una opció menys ambiciosa que funciona únicament amb
registre municipal, sense registre sanitari, segons explica ella mateixa, però
sempre assessorats per una empresa.

A Riudellots de la Selva, en canvi, la proposta de crear un espai per impulsar
iniciatives de transformació agroalimentària va arribar després del fracàs d’una inversió agosarada d’1,5 milions d‘euros en un espai que agrupava sales de reunions, de formació, de coworking, i
l’obrador entre altres.

La primera idea, la que no va quallar, era oferir-lo a grans empreses per fer investigació conjunta.
Ara, l’Ajuntament n’ha agafat les regnes i una de les accions que està tirant endavant
és oferir l’obrador a disposició de les empreses. L’associació de Food Truck
de Girona ja s’hi ha interessat i també productors d’avellanes.
En aquest cas, les persones usuàries de l’obrador han de pagar un preu més
alt pel lloguer de l’espai. Es demana una fiança de 250 euros, uns 84 si cal gestionar
una nova clau de registre sanitari, 36 euros per gestionar la sol·licitud i uns
12 euros/hora per utilització amb un mínim de cinc hores.

L’obrador té altres usos que, previsiblement, tindran més sortida -showcooking i cursos de cuina,
per exemple-, oimés tenint en compte que l’Escola de Capacitació Agrària de
Monells, propera a Riudellots, ofereix el seu obrador a alumnes dels cursos d’emprenedoria.

Un recurs de transformació social

Un estudi de la Diputació de Barcelona va analitzar les necessitats dels productors
i productores de les comarques rurals de la demarcació. En total van detectar 18 iniciatives per fer projectes col·lectius, dels quals 16 estaven relacionats amb la transformació.

Sònia Callau,tècnica responsable de l’estudi, explica que la pagesia els va transmetre la sensació
de poc acompanyament per tirar-ho endavant: “Les infraestructures d’avui estan
pensades per agroindústria i no encaixen amb les necessitats de productors petits que
també volen transformar ells mateixos per guanyar valor afegit, per reduir costos, per
millorar l’acabat i controlar la transformació i la venda”. La idea de la Diputació és impulsar dos obradors col·lectius i altres equipaments de transformació
alimentària com poden ser escorxadors de baixa capacitat o mòbils.

Però no totes les iniciatives han sortit de l’impuls públic. A Arbeca,
Tres Cadires, una cooperativa de treball vinculada a l’Ateneu Cooperatiu
PonentCoopera, ha posat en marxa un obrador amb perspectiva comunitària.
Hi han invertit 40.000 euros, el 20% sortit d’una subvenció pública.
Tres Cadires l’utilitza per elaborar licor d’aranyons, vi de nous i altres licors a
maquila.

En Quim Pérez explica que van adonar-se que, per una banda, el
seu obrador estava infrautilitzat i que, per altra banda, als pagesos i pageses els
resultaria molt útil poder donar valor afegit als seus productes primaris. Per
tant, per poder aprofitar una infraestructura que ja existia només era qüestió
d’organitzar-se: “l’obrador ens permet cooperar més que compartir i és un recurs
que permet fomentar l’economia social i solidària a les Garrigues i a l’Urgell”. Ara mateix
ja han incorporat dos projectes més: Corremarges i Productos de la Ribera
(una empresa aragonesa).

El seu és un obrador destinat a l’elaboració vegetal de conserves i licors, amb
un espai de magatzem gran que facilita estratègies compartides de compra i distribució.
En diuen obrador compartit de Ponent, i gràcies a PonentCoopera, fins i
tot van oferir un curs sobre aquest tema sota el guiatge de la Plataforma de la
Sobirania Alimentària del País Valencià.

“Des de la Plataforma de la Sobirania Alimentària, quan parlem d’obradors compartits ens referim a obradors comunitaris en què la posada en marxa i la gestió de l’obrador
es realitza entre totes les persones que hi participen.”

La Marta Feliu Reig és una de les membres d’aquesta plataforma i també
d’El Llibrell. Ella és una de les persones que ha impartit sessions en cursos
destinats a aquesta temàtica i està implicada en la posada en marxa d’un obrador
compartit que farà el dinar per a 120 alumnes d’escoles rurals. “No tindrem un
sistema alimentari més just i sostenible si no està més ple de xicotets projectes, de llauradors
de producció agroecològica. La funció de l’obrador compartit és oferir un espai per
aquesta gent, on crear xarxes de recolzament, on conèixer les dificultats i els recursos
dels altres, on poder experimentar la transformació social cap a un sistema alimentari
diferent”.

Per tant, l’obrador pot ser quelcom més que un espai físic que es pot llogara hores a persones diferents. És un element d’impuls de l’economia local, de diversificació de l’activitat agrària i contribueix
al seu sosteniment i autonomia. “Quan és una iniciativa d’una institució local
o des de grans o petites administracions, nosaltres som un usuari perquè s’ho plantegen
més com un viver d’empreses. Hem de regir-nos per unes normes i pagar un lloguer.
Però des de la Plataforma de la Sobirania Alimentària, quan parlem d’obradors compartits
ens referim a obradors comunitaris en què la posada en marxa i la gestió de l’obrador
es realitza entre totes les persones que hi participen.”

I aquest punt de partida significa aprendre a treballar amb d’altres i estar
atents que les decisions recullen les necessitats de tothom. Aquest és un aspecte
que la Marta emfasitza quan parla de la capacitat d’organització col·lectiva:
“Hem de seguir un ritme que ens asseguri que tenim tots els aspectes en compte: socials,
ambientals, econòmics… I també la viabilitat dels projectes que hi prenen part. I en l’aspecte
social ens toca posar-hi també la part personal: hi estem treballant tots a gust? Com
tenim en compte les cures? Com ens cuidem entre nosaltres? Com posem les reunions tenint
en compte les situacions personals de cadascú? Com fem que la informació arribi
a tothom?”.

Sens dubte un repte per a una societat mercantil, tecnològica i competitiva
que cada vegada viu més la individualitat com un valor, mentre que les situacions
econòmiques, ambientals i socials ens reclamen que aprenguem a tornar a
cooperar i a fer xarxa, revaloritzant els aliments locals i de proximitat.

01. Imatge cedida per la Cooperativa Tres Cadires.

Pots consultar aquest article sencer en el següent pdf: iniciatives_77

Ajuda’ns a mantenir la revista comprant aquest número sencer en format digital a iquiosc.cat

O bé en format paper a la nostra botiga digital