La reducció de la ingesta de carn en les dietes dels països més rics i la preservació de pràctiques de ramaderia extensiva respectuoses amb l’entorn són dos aspectes que poden ajudar a disminuir l’impacte del canvi climàtic. En aquest article, l’autor ens descobreix el paper fonamental de les pastures com a embornal de carboni i ens aclareix quin rol juga el bestiar criat en sistemes extensius en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. El metà alliberat a partir de les digestions dels remugants és realment tan negatiu?

Per Sergi Nuss. Universitat de Girona.

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/84
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/575-revista-agrocultura-num-84-estiu-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/

El pastoralisme té la virtut principal de ser una activitat agropecuària adaptada als territoris on la vegetació natural no conforma grans àrees boscoses, sinó prats, estepes, brolles, tundra, etc. La majoria d’aquests són entorns semiàrids, d’altitud elevada i poc aptes per al conreu; amb sòls pobres, pluviometria erràtica, temperatures extremes, orografia complexa, etc.

La ramaderia extensiva hi representa l’única alternativa de producció d’aliments de baix cost, ja que subsisteix del que la natura proveeix. Així, en zones del planeta on la desnutrició és un problema greu, el pastoralisme és la font bàsica de proteïna. A l’Àfrica aquesta qüestió no és gens menyspreable, ja que la meitat de la població pateix endarreriments de creixement (físic o intel·lectual) per accés insuficient a aliments d’alt contingut proteic.

Hi ha qui defensa que aquests territoris i poblacions podrien ser alimentats amb una dieta vegana o vegetariana, però aquesta és una mirada molt occidental/neocolonial a la realitat d’una bona part de la població mundial.

Sota un prisma de sobirania alimentària, comportaria convertir territoris esteparis o semiàrids –on es depèn directament d’aquest tipus d’ambient per a l’alimentació– en terrenys cultivables mitjançant la mecanització, aportació de fertilitzants, introducció de regadius, etcètera, amb uns impactes de governança, ecològics i ambientals molt superiors a una pràctica de producció ramadera que ha coevolucionat durant segles i mil·lennis amb les condicions de l’entorn.

De fet, en part gràcies a aquesta coevolució avui els secans representen el 35% dels focus (hotspots) de biodiversitat del planeta, contenen un 28% de les espècies en perill i acumulen un 35% del carboni segrestat en ecosistemes terrestres (…)

La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores. Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.

Podeu llegir l’article sencer a: 24-27_ramaderia
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/num/84
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/revista-agrocultura/575-revista-agrocultura-num-84-estiu-2021.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/