Catalunya no és terra de cavalls, però tot i així hi ha una certa producció de cavalls per a consum de carn
ubicada als Pirineus i Prepirineus. Part d’aquests ramats són de la raça pirinenca catalana, definida i acceptada
a principis d’aquest segle. Els seus orígens estan relacionats amb el cavall català, de mida més petita i que el
segle XIX va començar a creuar-se amb races de més pes arribades de fora per obtenir més canal. Unes poques
persones mantenen alguns exemplars amb les característiques d’aquesta raça més antiga que, de fet, hi ha qui
ja dóna per extingida.

Text: Redacció

Malgrat que la raça de cavall de tir català es dóna per extingida, a la Fira de Sant Martirià de Banyoles encara es poden veure cada any alguns pocs exemplars identificats com a tal. Són animals rústics, eumètrics –un pes de 380 a 400 quilos–, d’una alçada màxima a la creu d’1,40-1,50 metres, de perfil subconvex i de sang semifreda; és a dir que no tenen el nervi que poden tenir els hispans, per exemple. Tradicionalment era un cavall de treball interessant per a les cases de pagès perquè podia assumir múltiples funcions, des d’estirar la carreta a utilitzar-lo per a sella i per al treball de camp.

Pots llegir tot l’article aquí: ramaderia_63.

Si vols, pots comprar la revista en format paper a través de la nostra botiga digital clicant aquí. 

Si en canvi la vols comprar en format digital, pots fer-ho a través del portal iquiosc.cat.