• Un nou projecte dissenyarà una estratègia de control biològic de plagues per evitar que la mosca d’ales tacades ( Drosophila suzukii) ataqui els fruits vermells com les cireres, les maduixes, els gerds o els nabius
• En una primera fase, s’analitzaran les molècules volàtils que desprenen tant les plantes com els fruits per identificar les que tenen més efecte repel·lent
• També es buscaran altres plantes que alliberin compostos volàtils amb el mateix efecte per intercalar-les entre els cultius afectats

El Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) i la Universitat de Salamanca (USAL) posen en marxa el projecte «GreenSuzukii: control biològic de Drosophila suzukii utilitzant plantes com a biofactories de volàtils» per trobar una nova solució per combatre la plaga de la mosca d’ales tacades (Drosophila suzukii) basada en el control biològic.

Es tracta d’una mosca d’origen japonès que afecta els cultius de fruits vermells com les cireres, les maduixes, els gerds o els nabius. Les femelles injecten els ous a l’interior dels fruits i quan surten les larves destrueixen gran part dels fruits fins al punt de provocar efectes devastadors. Fins ara, s’han provat diverses estratègies sense èxit, com l’ús insecticides d’ampli espectre —que van en contra de les polítiques ambientals europees i generen resistències— i cobrint les plantacions amb barreres físiques.

Plantes amb potencial repel·lent

Ara, amb el projecte GreenSuzukii, els equips de recerca volen identificar les molècules volàtils i aromàtiques de les mateixes plantes i fruits vermells víctimes de la plaga per trobar les que tinguin més potencial repel·lent per a la mosca. D’altra banda, buscaran altres plantes que també emetin molècules repel·lents per a l’insecte i intercalar-les entre els cultius. Amb tot això, «l’objectiu és implementar aquesta nova tecnologia en un programa de gestió de plagues que integri l’ús del control biològic i els pol·linitzadors naturals», afirmen Jordi Riudavets i Judit Arnó, investigadors del programa de Protecció vegetal sostenible de l’IRTA i coordinadors del projecte.

En una primer fase, l’IRTA avaluarà l’efecte de les molècules orgàniques volàtils de maduixes, maduixeres, fruits de gerds i nabius sobre la mosca en els seus hivernacles experimentals. Alhora, estudiarà si aquest sistema és compatible amb altres insectes que actuen com a enemics naturals de plagues i insectes pol·linitzadors.

En paral·lel, el CRAG estudiarà els mecanismes genètics que fan que les plantes emetin més o menys molècules i en quines parts de la planta se’n generen i se n’acumulen més. «Tenim molts estudis previs sobre les molècules aromàtiques i volàtils de les maduixes i les maduixeres, així que ens serviran com a model per veure si actuen com a repel·lent per a la mosca i, després, ho estudiarem en altres cultius de fruits vermells», explica Amparo Monfort, investigadora del programa de Genòmica i biotecnologia vegetal de l’IRTA al CRAG.

Plantes col·laboratives

Per últim, científics de la Unitat d’Excel·lència de Producció Agrària i Medi Ambient ‘AGRIENVIRONMENT’ de l’Institut de Recerca en Agrobiotecnologia (CIALE) de la USAL identificaran altres plantes que desprenen molècules útils pel control de la mosca i que es puguin plantar de manera intercalada entre els cultius afectats. Els investigadors Óscar Lorenzo i Ricardo Costa de la USAL expliquen que «l’objectiu és desenvolupar les pràctiques agronòmiques més eficaces per fer créixer i mantenir aquestes plantes i estudiar les èpoques de l’any que convindria plantar-les segons el cicle de vida de la mosca. Una de les dificultats de fer front a aquesta plaga és que la mosca té un cicle de vida molt curt i això fa que es reprodueixi molt ràpid».

Segons els experts, el sector encara està lluny de prescindir completament dels pesticides, però asseguren que gràcies a projectes com aquest se’n podria reduir l’ús i fer «que la natura treballi amb i per a nosaltres». En fases més avançades del projecte i un cop es demostri que la tècnica és eficaç, es traslladarà als agricultors i a la indústria agroalimentària per aplicar-ho en condicions reals i reduir l’impacte de la plaga.

Actualment, la mosca d’ales tacades està distribuïda per tota Europa i Amèrica, i es va detectar per primer cop a la Península l’any 2008 a Catalunya, estenent-se per tot el territori ràpidament. El projecte «GreenSuzukii: control biològic de Drosophila suzukii utilitzant plantes com a biofactories de volàtils» ha obtingut finançament de l’Agència Estatal de Recerca a través de la convocatòria de “Projectes Orientats a la Transició Ecològica i la Transició Digital” amb Fons Next Generation EU.

Font: IRTA