Les persones que s’han vist confinades per l’emergència sanitària probablement han tingut una sensació distant de primavera. Les flors esclatant, els arbrers brotant, els ocells retornats i també les formigues, algunes mosques que ja no semblen marxar mai i l’escalfor d’un sol que fa un recorregut més llarg. I nosaltres, les persones, vivint mentrestant una primavera estranya, alienes al cicle natural una vegada més, fent el paper d’observadores i enxiquint-nos en la maltinguda sensació d’omnipotència que ha devorat la humanitat. Resituant-nos al cap i a la fi i preguntant-nos si la veritable pandèmia no serem nosaltres.
Potser la situació viscuda ens farà prendre més consciència. O potser no. Hi ha qui creu que les coses seran diferents després del confinament, hi ha qui és més escèptic i creu que d’aquí poc no ens recordarem de res. Les associacions que fomenten el consum responsable i local confien que la gent s’adoni de la importància dels vincles imprescindibles amb el primer sector, que finalment ha passat a visualitzar-se, tot i que tímidament, com a activitat imprescindible.
Són projectes agroecològics aquells que no poden tenir cura de les persones que els sustenten?
Està clar que aquesta no és una feina nova. Promoure el consum d’aliments fets prop de casa és una idea on han posat la banya molts col·lectius. Des del projecte Pam a Pam també, tal i com ens expliquen l’Alba Hierro i en Dani Vidal en l’entrevista que presentem en aquest número arran de l’informe: Sembrem transformació. Un apropament des de l’economia solidària a l’actualitat del moviment agroecològic a Catalunya. En ell recullen les dades de les entrevistes fetes a persones, empreses o grups dedicats al sector agroalimentari que compleixen la meitat més un dels quinze criteris que defineixen l’economia social i solidària. De tots aquests criteris, tres fan referència a aspectes ambientals: un de sostenibilitat ambiental en sentit ampli, un altre de residus i un tercer d’eficiència energètica.
Tot i no ser, per tant, un informe de la producció i l’alimentació ecològica -pots no complir cap d’aquests tres criteris ambientals i entrar igualment en el mostreig-, ens ha semblat interessant parlar amb els autors d’aquest document que explora la relació entre l’economia social solidària i l’agroecologia. En surten algunes dades interessants, com la que ens diu que menys de la meitat de les persones que treballen en activitats de producció consideren que tenen unes condicions de treball dignes. Són aquests els projectes agroecològics que hem de mantenir? De fet, són projectes agroecològics aquells que no poden tenir cura de les persones que els sustenten? Potser que ens ho pensem. Potser nosaltres també hem de cercar nous camins i resituar-nos, de nou.
