La taronja és la fruita de l’hivern per excel·lència. Quan les veiem al mercat, ens adonem que no totes són iguals però poques persones són capaces de distingir-ne varietats. En aquest article ens aproximem a la història d’aquest cultiu i a les diferències entre varietats de taronges

Les espècies cultivades del gènere Citrus procedeixen de l’encreuament de tres espècies antigues:
Citrus medica, Citrus màxima i Citrus reticulata que, mitjançant creuaments sexuals, varen donar lloc a diferents espècies silvestres i cultivades.

Els primers tarongers dolços (Citrus sinensis) varen arribar d’Itàlia i Portugal els segles XV i XVI, però les primeres plantacions regulars no es varen fer fins a finals del segle XVIII en diverses poblacions de València i Castelló. L’espècie Citrus aurantium produeix taronges amargues que s’utilitzen per elaborar licors i confitures i fins a l’entrada del virus de la tristesa va ser el principal patró sobre el qual es van empeltar les varietats comercials.

A principis del segle XX les varietats cultivades formaven part del grup de taronges blanques i sanguines. El grup navel va arribar d’Estats Units l’any 1910 amb la varietat Washington navel. A mitjans de segle aquests mateixos arbres varen començar a desenvolupar la malaltia de la tristesa (CTV) i progressivament totes les varietats que es plantaven ja patien infeccions d’un o més virus, situació que s’agreujava amb la pràctica de l’empelt. Per solucionar aquesta situació, per una banda es varen importar altres varietats d’Estats Units i, per altra banda, es van començar a sanejar varietats mitjançant la tècnica del microempelt.

Actualment el material sa es distribueix en vivers comercials autoritzats. La multiplicació de material genètic es fa via llavor en el cas dels patrons i via empelt en les varietats. El cultiu sobre peu de taronger amarg en cítrics és pràcticament (…)

Consulta aquí tot l’article en pdf: biodiversitat_39