La terra de diatomees és coneguda i aplicada en agricultura i ramaderia convencional i també en producció ecològica per diferents propòsits. En aquest article, l’autora ens fa una aproximació per entendre els seus orígens, la seva composició, els diferents tipus que es poden trobar al mercat i com aplicar-la en diferents circumstàncies.
Text i imatges per Inna Herraiz Martínez, agrònoma i assessora en producció ecològica i biodinàmica de GeaOrgànica.
Imatge: Prevenció del pugó i deshidratació de nimfes de psil·la en perera.
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/501-revista-agrocultura-num-79-primavera-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
La terra de diatomees (també coneguda com a diatomita, diahydro, celite, kieselgur o kieselghur) és una roca sedimentària de naturalesa silícica formada per fòssils d’algues diatomees. Aquestes algues formen part del plàncton marí des de fa uns cent milions d’anys. A partir del Cretaci els moviments de les plaques tectòniques van originar mars i llacs interiors que es van assecar, donant lloc a la mort i posterior sedimentació dels esquelets de les algues diatomees. Amb el pas del temps es van formar els jaciments actuals, que es poden trobar terra endins. Aquestes formacions d’algues fossilitzades es presenten com una terra de color blanc intens i amb diferents mides de partícules.
Les diatomees són completament biodegradables i no deixen residus tòxics, motiu pel qual tenen interès en la indústria alimentària, l’agricultura i la ramaderia. La principal característica de les diatomees és que estan formades per material silícic (material inert), tenen una granulometria (mida de la partícula) i una microporositat (espais dins la partícula) idònies per tenir una gran capacitat d’absorció. Per aquest motiu s’utilitzen com a floculant, filtrant i assecant en diferents processos de la indústria alimentària com l’elaboració de vi i cervesa o per a la conservació del cereal.
Usos en agricultura
La terra de diatomees ens permet controlar algunes plagues/malalties i millorar la fertilitat del sòl. A continuació destacarem els principals usos de les diatomees en l’agricultura:
1) Principalment la terra de diatomees són cristalls de sílice que s’enganxen al cos dels insectes causant danys en la capa quitinosa de l’exoesquelet. Actua com un repel·lent d’insectes ja que allí on està brut per diatomees no s’hi posen, sobretot en el cas de pugons en fruiters. Es recomana utilitzar les diatomees micronitzades, que s’apliquen mullables, contra insectes xucladors com pugons, psil·la, trips, mosquit verd… Mentre que per foragitar formigues, llimacs i cargols s’utilitza la terra de diatomees tamisades, que tenen una mida de partícula més gran i s’apliquen en empolvorament al terra formant un cercle al coll de la planta. Per desparasitar animals domèstics i de corral de paràsits com ara puces, polls, paparres i àcars es poden utilitzar indistintament els dos tipus de diatomees.
2) D’altres vegades només cal que els cristalls causin prou ferides en el cos quitinós de l’insecte per deshidratar-lo i causar-li la mort. Però també cal tenir en compte que si la mida de la partícula de la diatomea és més petit que la boca de l’insecte, i aquest ingesta suficients cristalls de sílice, li poden causar danys físics irreversibles en l’aparell digestiu i ocasionar-li la mort.
3) Les algues diatomees també actuen deshidratant per acció física, gràcies als microporus de la seva estructura . Les diatomees són igual o més deshidratants que les argiles com el caolí o la bentonita. Per aquets motiu es poden utilitzar com a assecant i així no deixar disponible l’aigua (de la humitat sobre els teixits vegetals) per als fongs. D’altra banda es poden mesclar sense problemes amb sofre i diferents formulats de coure, només cal tenir en compte que el pH de les diatomees és bàsic; i vigilar amb els olis perquè les diatomees es poden enganxar tan bé sobre els fruits, que després de la collita no s’arribin a rentar en banys, dutxa ni raspallat.
4) Les diatomees actuen com a protector solar gràcies al color blanc i als microcristalls de sílice que reflecteixen la llum. Com a conseqüència d’aquest efecte, la temperatura sobre els fruits o teixits vegetals disminueix 1-2ºC respecte a la temperatura ambient. Això ens permet reduir l’estrès abiòtic causat per les altes temperatures de l’estiu.
5) La composició principal de la terra de diatomees és el carbonat càlcic (27,7-34,5%) i l’òxid de silici (62-70,3%) i en menor quantitat conté fins a 42 minerals diferents que aportarà a la planta. El silici és un dels elements que normalment no aportem als cultius i en terrenys calcaris és interessant la seva aportació per enfortir el conjunt de teixits vegetals, i per tant ser més resistents a l’atac de plagues i malalties. D’altra banda els oligoelements naturals que contenen les diatomees són necessaris per al metabolisme vegetal i generalment es troben en molt baixa quantitat o absents en els sòls empobrits.
Paral·lelament la terra de diatomees aplicada directament al sòl promou una alta capacitat d’intercanvi de cations (CIC), raó per la qual incrementa la disponibilitat de nutrients per a la planta. A més també permet optimitzar la fertilitat del sòl ja que afavoreix una absorció lenta de l’aigua i dels nutrients.
6) Per últim les diatomees no poden generar resistències als insectes ja que el seu mode d’acció és mecànic.
De quina manera les puc trobar al mercat?
La terra de diatomees es sol vendre tamisada i s’aplica en empolvorament. Aquest producte té una mida de partícules major que les diatomees micronitzades i va molt bé per desparasitar animals. L’inconvenient és que en aquesta presentació el producte no sol estar rentat de metalls pesants ni de sílici en forma cristal·lina i, tot i que aquests productes es trobin en quantitats molt baixes, el procés acumulatiu no s’ha de menysprear. Això implica que el seu ús reiterat pot portar problemes en el tracte respiratori, ja que els cristalls de sílice es queden a l’interior dels pulmons i no els podem eliminar. Per aquest motiu, com ho indica l’etiqueta, cal posar-se sempre mascareta quan utilitzem la terra de diatomees.
És important que la terra de diatomees no contingui sílice en forma cristal·lina, la millor és la tamisada o la micronitzada
Quan aquesta terra s’extreu, i posteriorment es mol, tritura, tamisa i centrifuga es converteix en una pols blanca refinada de fàcils maneig i aplicació en líquid. En aquest procés s’obtenen les diatomees micronitzades, que es converteixen en microscòpiques agulles de sílice que s’adhereixen al cos d’insectes (tant adults com nimfes i larves) i provoquen talls en la capa quitinosa. Això fa que en alguns casos els insectes es deshidratin o deixin de menjar. Podem trobar diatomees micronitzades per a ús alimentari, que estan rentades de metalls pesants i sílice en forma cristal·lina. Aquestes són les diatomees més segures del mercat per a l’agricultor i l’ecosistema. D’altra banda la grandària de partícules de les diatomees micronitzades està per sota de les 22,20 micres (µm) i amb una presència del 50% per sota de les 4,49 micres, la mida més adequada per al control de plagues sense causar danys importants en la població dels diferents auxiliars naturals.
Nosaltres hem fet el seguiment al llarg de tres anys de les larves i els adults de sírfids, marietes i crisopes i dels parasitoides Aphelinus mali i A. colemani. Hem pogut comprovar que larves i pupes de sírfids i marietes no s’han vist afectades.
Què cal tenir en compte per usar-ne en agricultura?
1) L’estructura silícica de les diatomees actua com agent abrasiu (de fet s’utilitza per a polir metalls en la indústria) raó per la qual cal vigilar l’estat dels broquets de les atomitzadores.
2) Escollir un producte lliure de sílice en forma cristal·lina, ja que és la causant de la malaltia de la silicosi. No utilitzar mai la terra de diatomees calcinada, que és la més perjudicial per a la salut ja que té més sílice cristal·lina. La terra de diatomees tamisada o micronitzada són les que tenen més sílice amorfa, que no causa danys al tracte pulmonar i per tant les més segures. Recordar que les diatomees d’ús alimentari estan lliures de sílice cristal·lina i rentades de metalls pesants. Cal utilitzar sempre mascareta quan s’apliquen les diatomees (sobretot en les espolvorades) per protegir-se de les poques partícules de sílice cristal·lina, ja que es fan varis tractaments al llarg dels anys i és una substància que es pot acumular en el tracte respiratori de l’aplicador.
3) Vigilar de no abusar-ne perquè es pot provocar massa deshidratació en la superfície dels teixits vegetals i afavorir l’aparició d’aranya i/o eriòfids (com l’eriniosi en el perer).
4) Les diatomees són barates i les diferències de preu que trobem al mercat són pels diferents tractaments als quals s’ha sotmès la terra de diatomees. Les diatomees micronitzades són més cares que la terra de diatomees tamisades i les més cares de totes són les d’ús alimentari.
5) Si la terra de diatomees és d’origen marí, cal vigilar la quantitat de clorurs que conté, mentre que les d’origen d’aigua dolça no tenen aquest problema.
6) Les diatomees micronitzades són les més utilitzades en l’agricultura, perquè són les més segures per a la salut, tenen major eficàcia contra plagues i són més fàcils d’aplicar. La dosi d’aplicació de les diatomees micronitzades està entre 20-40 kg/1000L de caldo, depenent de l’estadi fenològic del cultiu i la pressió de la plaga.
Quina normativa m’afecta en el seu ús en producció ecològica?
La terra de diatomees o les diatomees micronitzades no es comercialitzen com a productes fitosanitaris perquè es consideren una substància bàsica nutricional d’origen vegetal, ja que són “derivats d’algues” i només han rebut tractaments físics com el tamisatge o la trituració. Estan incloses en el Reglament (CE) 1107/2009 del Parlament europeu i del Consell, relatiu a la comercialització de productes fitosanitaris, i des del 7 de maig de 2016, arran de l’entrada en vigor d’una modificació del llistat de productes plaguicides, es poden utilitzar en producció ecològica i biodinàmica, sempre i quan estiguin incloses en la definició d’aliment i tinguin origen vegetal. ✿
La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://www.iquiosc.cat/agrocultura/
O compra’l en format paper a https://botiga.associaciolera.org/inici/501-revista-agrocultura-num-79-primavera-2020.html
També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/
