Al Mediterrani europeu, les zones de muntanya patiran de manera més acusada els efectes del canvi climàtic. Són àrees caracteritzades sovint per l’abandó de l’activitat que s’hi feia i conseqüentment per una transformació que ha portat a fer-les més altament inflamables davant d’incendis forestals. Per això i altres motius, el projecte MIDMACC ha treballat en l’avaluació de diferents alternatives que puguin contribuir a l’adaptació d’aquestes zones. Una de les possibilitats és la implantació de vinya. Aquest article explica la relació entre diferents pràctiques agronòmiques, les possibles condicions dels camps de cultiu i altres característiques edafoclimàtiques, per entendre limitants i avantatges ambientals, socials i econòmiques de l’adaptació de ceps a zones de mitja muntanya.

Text: Felicidad de Herralde (IRTA), Robert Savé (IRTA), Olfa Zarrouk (IRTA), Elisenda Sánchez (IRTA), Inma Funes (IRTA), Mia Morante, Eduard Pla (CREAF) i Diana Pascual (CREAF). Imatges cedides per IRTA

Les zones de muntanya del sud d’Europa es consideren altament sensibles als impactes del canvi climàtic a causa, entre d’altres, del descens de l’aigua disponible, de sequeres molt llargues i extremes, i de l’augment en la freqüència d’incendis forestals. A més a més, són zones que han patit a les darreres dècades l’abandonament rural i la reducció de l’activitat econòmica, provocant la pèrdua progressiva del paisatge en mosaic i la revegetació espontània dels vessants de muntanya. Aquests processos han minvat els serveis ecosistèmics que proporcionen les zones de muntanya, com ara la provisió d’aigua a les parts baixes de les conques o la sostenibilitat dels sistemes agraris i forestals i dels seus ingressos econòmics.

Per revertir aquests processos i adaptar aquestes zones a les noves condicions de canvi climàtic, el projecte LIFE MIDMACC (2019-2024) ha treballat en la recuperació del mosaic agro-silvo-pastoral a través de la posada en marxa de proves pilot en tres territoris —Catalunya, Aragó i la Rioja— i en tres àmbits: la recuperació de pastures, la promoció d’experiències silvopastorals en zones amb alt risc d’incendi i la introducció i optimització de pràctiques agronòmiques en vinya de muntanya. En aquest article ens referirem a aquest darrer àmbit.

Fomentar la vinya de muntanya

Una de les mesures de gestió del paisatge consisteix en el foment de la vinya en l’agricultura de muntanya. En l’època anterior a la fil·loxera, la vinya es cultivava arreu del nostre territori, gairebé sempre ocupant els terrenys menys propicis per l’agricultura que tradicionalment s’havien reservat pels cereals o l’horta, més exigent en requisits d’aigua i nutrients. Fou més recentment, amb la mecanització i intensificació de la producció vitivinícola, que la vinya va començar a abandonar la muntanya i a ocupar i modificar el paisatge en zones més fèrtils, planes.

La vinya és un cultiu que pateix els efectes del canvi climàtic no només en la seva productivitat, sinó especialment en la qualitat del raïm. Fa uns anys que el sector i la recerca vitivinícola són conscients d’aquests efectes i estudien solucions per combatre’ls. Entre diferents solucions adaptatives —com un canvi varietal i millores tecnològiques— una estratègia a seguir és el desplaçament, la tornada de la vinya a la muntanya, buscant temperatures més fresques i cicles productius més llargs.

La viticultura de muntanya ha de tenir en compte diferents factors de risc, com més possibilitats de gelades i una morfologia del terreny més complexa, on l’aplicació de diferents pràctiques agronòmiques cal que sigui validada per saber si presenten un avantatge adaptatiu en aquestes circumstàncies.

El Projecte LIFE MIDMACC, a través de les seves proves pilot, ha pretès avaluar pràctiques agronòmiques de viticultura en zones de muntanya mitjana tant des del punt de vista agronòmic, com mediambiental i socioeconòmic. L’objectiu ha estat determinar quins avantatges i quines limitacions suposen per l’adaptació del cultiu a diferents territoris, com a un element més de resiliència al canvi climàtic. Vegeu requadre

Tres casos diferents a avaluar

En concret es van avaluar tres casos diferents:
A. Transformació d’antics conreus i pastures en vinyes en altitud: el cas de Llívia
En aquest cas, un canvi d’ús del sòl, de pastures a vinya (2012) i de conreu a vinya (2020), a 1.200 msnm, sense pendent de vinyes en espatllera amb coberta vegetal permanent gestionada, amb baixes temperatures. (Figura 1)

B. Implantació de la coberta vegetal en vinyes velles: el cas d’Espolla
En tres vinyes adjacents entre 100 i 120 msnm, amb un pendent lleu i formació en vas de més de 50 anys. Es va comparar una parcel·la de gestió (…)

Aquest article encara no està tot disponible al nostre web.

• La revista Agrocultura es sustenta gràcies a les aportacions dels seus subscriptors i subscriptores.
• Està publicada per l’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics.
• Subscriu-te o compra aquest número en format digital a https://bit.ly/AC95
• O compra’l en format paper a https://bit.ly/AC95p
• També et pots subscriure en format paper a https://www.agrocultura.org/subscripcio/