Jaume Brustenga
Quan hom parla d’integració agrícola i ramadera com a un dels pilars bàsics de la producció ecològica sovint es veu poc clar si avui dia és factible que el bestiar sostingut per una explotació concreta aporti tots els fems necessaris per a la fertilització d’aquesta mateixa finca. No trobarem gaires exemples en tot el país on aquest equilibri estigui tan ben lograt com a cal Pauet.
Cal Pauet és una finca de 200 hectàrees, 85 de les quals de conreu, situada al terme de l’Espunyola, al Berguedà (comarca de Barcelona) i a uns 850 metres d’altitud. És una explotació familiar, on hi treballen els germans Pep i Damià Bover, els seus pares i un pastor, i es dedica a la producció de conreus extensius i bestiar oví.
És clar que, a part de l’empenta d’en Pep, en Damià i els seus pares, cal afegir-li una bona base territorial, un clima privilegiat per a la producció d’extensius en secà i un saber fer de més de nou generacions, per explicar l’èxit d’aquesta explotació, que es va començar a reconvertir a la producció ecològica fa més de deu anys. Si bé tothom és conscient que les explotacions que han mantingut algun tipus de ramaderia lligada a la terra tenen més fàcil la reconversió, no deixa d’impressionar l’enorme complexitat que implica el maneig de les diverses produccions que es realitzen a cal Pauet i que en Pep ens va explicant amb la passió que li és pròpia i que provocaria a qualsevol que l’escoltés unes ganes boges de posar-se a fer de pagès: certament, la il•lusió s’encomana. Intentarem, al llarg de l’article, descabdellar alguns aspectes productius d’aquesta finca per tal de donar idea d’aquesta complexitat.
Rotacions i alternatives
El lector versat en temes de producció ecològica sap que la rotació de conreus és un ingredient essencial per aconseguir mantenir una bona fertilitat del terreny i un adequat control de l’herba. En les finques on no es disposa de bestiar de vegades és un problema trobar conreus adaptats a la zona i viables econòmicament per poder fer aquesta rotació. Farratges i pastures són una bona solució en aquest cas, a més de d’altres destinats a fer ració de concentrat per al bestiar —cereals i lleguminoses de gra, bàsicament.
La rotació segurament és l’aspecte més complicat pels que no estem vivint allà el dia a dia. En Pep i en Damià ens donen un parell d’exemples de rotacions:
Es podria començar amb un cereal d’hivern, sembrat a l’octubre, o una barreja de veça villosa amb algun cereal com a tutor (sègol o espelta, sobretot), que es podria pasturar fins els febrer o març i al mes de maig s’incorporaria al sòl. A continuació hi podria venir un conreu d’estiu, per exemple mill o fajol. El cicle d’aquests conreus d’estiu va d’abril a setembre o de juliol a octubre, depenent de si es fan de primera o segona collita. La següent campanya podria començar amb una lleguminosa de gra feta al febrer (erb, pèsol o fenigrec) i que es colliria al juliol. Immediatament després de collir es pot passar el subsolador amb un corró darrera, que deixarà la grana que s’hagi escapat de la collitadora en superfície. Si durant l’estiu hi ha bones pluges el renadiu formarà un bon adob verd que es podrà incorporar a l’octubre.
Una altra possibilitat pot ésser començar amb espelta, un blat poc exigent. A continuació es podria sembrar fenigrec, a mitjans d’agost, com a adob verd que s’incorporaria al sòl al mes de març. Després un conreu d’estiu, com el cànem. El segon any podria començar amb civada sola o barrejada amb veça, per a segar en flor com a farratge, fet que dóna possibilitat de fer un altre conreu d’estiu a continuació, com el fajol.
A partir d’aquí es podria sembrar alfals o trepadella. Normalment la trepadella la fan després de l’hivern i hi ha la possibilitat que a mig agost s’hi sembri raigràs al damunt, que la pot anar acompanyant durant els dos o tres anys que s’hi estigui i és una bona barreja per a pasturar. En canvi, l’alfals només és per a fenificar pel problema que el bestiar es pot botir en pasturar-lo. Tot i així, quan està tocat pel fred, també el fan pasturar.
Com que hi ha molts camps i parcel•les s’intenta que hi hagi varietat durant tot l’any, amb una proporció que doni prou farratge per a les ovelles i prou gra per als concentrats, per a fer la llavor i per a la venda de blat panificable. L’alternativa de conreus d’hivern es situa més o menys en les següents proporcions: vint per cent d’alfals i trepadella, un altre vint per cent de raigràs amb veça i naps, un deu de pastures permanents, vint d’espelta o un altre blat panificable, cinc per cent de triticale, cinc de civada i cinc d’ordi. Restaria un quinze per cent de llegums de gra, la meitat de les quals serien erbs.
Hi ha una part de la finca que queda sobre el Cingle de Malla, a més de mil metres d’alçada i que es destina a pasturatge per a les ovelles i a la producció de patates. Fent aquesta rotació entre pastures i trumfos, no han de repetir aquest darrer conreu a la mateixa parcel•la fins passats tres o quatre anys.
Fixem-nos que, de fet, una bona part de la producció de la finca va encarada a l’alimentació del bestiar. Això permet un nivell de rotació elevat amb conreus poc exigents, de manera que altres cultius més exigents encarats a consum humà com el blat o les patates es poden fer en bones condicions de fertilitat i amb pocs problemes de males herbes.
El ramat
El ramat consta de 850 mares de raça ripollesa. Es fa monta natural i els xais mamen fins al sacrifici. Se’ls ajuda en el moment de l’engreix amb una barreja de granes: ordi, triticale, civada, sègol, pèsol, erb, alfals mòlt i garrofa. En dos mesos i mig o tres arriben a fer entre 24 i 32 quilos, i és amb aquest pes que es porten a l’escorxador, d’on en surten canals entre 11,5 i 15 quilos.
El ramat surt cada dia a pasturar, una estona de bosc i una de camp. Actualment estan fent algunes reformes per fer que les mares alletants es quedin pasturant en uns tancats, en pastures permanents, i tinguin accés al concentrat del corral mentre les buides i gestants surtin a pasturar amb el pastor.
Per estimular que les ovelles quedin cobertes a la primavera, els mascles es treuen del ramat al febrer i fins sant Josep. Quinze dies abans de tornar a entrar els mascles es dóna un suplement alimentari energètic a les ovelles —el que es coneix com a flushing—- que facilita que entrin en zel. D’aquesta manera hi ha un percentatge d’ovelles —que pot arribar al 35%— que queden prenyades a la primavera i donaran xais engreixats per Nadal, que és quan acostumen a anar més cars.
Fa encara pocs anys que van reconvertir el bestiar a la producció ecològica. Actualment poden vendre gairebé la meitat de la producció directament als consumidors. Quan la sala de desfer que els processa els xais tingui l’aval pertinent, podran vendre a carnisseries i col•locar fàcilment tota la producció com a certificada.
Fertilització
La gràcia d’una bona fertilització és aconseguir un bon compost. Actualment fan les piles utilitzant el remolc d’escampar fems i la pala i busquen una maduració superior als sis mesos.
Consideren que jugant tant amb les rotacions i tenint una majoria de conreus poc exigents, no van mancats de fems i que fins i tot en podrien comercialitzar.
Fins ara han estat afemant sobretot abans del conreu d’alfals i altres conreus farratgers, com era tradicional, tot i que pugui semblar estrany no fer-ho abans del conreu més exigent. D’aquesta manera l’alfals puja molt fort i aguanta bé durant cinc anys. Normalment aixequen el conreu perquè acaben sortint massa herbes perennes com romes o pixallits. La dosi de compost acostuma a ser al voltant de quinze tones per hectàrea.
Així i tot, actualment no els acaba de convèncer aquest sistema i els agradaria aconseguir un compost molt desfet, que permetés tirar-lo directament damunt el cereal o farratge, durant el febrer, i a continuació rasclar amb la grada. Amb això s’aconseguiria afavorir el conreu més exigent, en una època que té necessitat de nutrients.
De vegades també apliquen el compost durant l’hivern a les pastures de raigràs o a les pastures permanents.
Treball del sòl
En Pep Bover està molt content de les arreus que tenen per a tombar la terra, perquè permeten fer un treball acurat i de manera còmode. Incorporen, al costat de les pales, unes orelles que trenquen el pa de terra que es tomba, de manera que la capa superficial no queda tant enterrada en profunditat. Així i tot, recomana no fer un treball molt profund, sinó d’uns quinze a vint centímetres.
Tradicionalment a cal Pauet han estat força partidaris de tombar la terra, perquè permet incorporar el compost a una certa profunditat i és una bona ajuda per al control de l’herba. De tota manera, tot i que algun cop en Pep ens havia manifestat que potser arribaven a abusar d’aquesta labor de tant que els agradava, actualment es mostra més prudent a l’hora de recomanar aquesta feina i diu que caldria mirar quin precedent de conreu hi ha i quin volem implantar. Exemples de bons moments per treballar amb les arreus són abans de sembrar alfals, que exigeix una terra ben preparada, o a l’hora d’aixecar-lo, per poder esguerrar les herbes perennes que s’hi hagin fet fortes, i el mateix alfals.
El subsolador també és una eina apreciada per a l’estiu, després de segar els conreus d’hivern: aireja la terra i l’obre perquè pugui emmagatzemar l’aigua de xàfecs propis de l’estació —al Berguedà, almenys—. Ja hem comentat que després dels conreus d’algunes lleguminoses aquesta feina permet la implantació ràpida i barata d’un bon adob verd aprofitant el renadiu.
L’esgarrapapanxes és una grada amb molts braços, que penetren a poca profunditat, ideal per a rasclar els conreus quan ja estan ben establerts i esguerrar l’herba. També és adequat per passar després del subsolador.
Finalment, l’estripadora o cultivador és una altra de les eines que es fan anar força. En Pep comenta que la que tenen, posseeix uns braços molt retràctils i que penetra molt bé a la terra.
Productes comercialitzats
La carn de xai és el producte principal que obtenen, com ja hem comentat.
El molí de martells —que fa un trinxat barroer del gra— i la mescladora —que permet fer barreges de farina per al bestiar—, a part de servir per a l’alimentació del bestiar propi, també ha permès obrir una línia de comercialització a petita escala de barreja per a gallines o altre bestiar.
Des de fa un parell d’anys també s’ha incorporat un molí de pedres per a la producció de farines per a consum humà. Gràcies a ell, part dels cereals que es produeixen es poden moldre i vendre com a farina, a forners i al detall.
Finalment, la producció de patates i de granes diverses —espelta, fenigrec, mill, fajol…— completen la llista de productes oferts.
Buscant un sentit més ampli a la feina
Mica en mica a cal Pauet s’han anat incorporant elements propis de la biodinàmica, sobretot a nivell de calendari, que els ajuda a organitzar la feina, i que els dóna un sentit més ampli al treball diari. Per exemple, per a falses sembres és adequat sembrar sota el signe de lleó, que és propici per a fer germinar l’herba. En canvi, la sembra definitiva es farà sota el signe de capricorn. Igualment, hi haurà un dia adequat per a voltejar el compost o per esguerrar l’herba, i serà un dia diferent si anem a combatre romes que si volem esguerrar cards.
Requadre
Per a nosaltres, el motiu més important és que, “FER DE PAGÈS” dignifiqui la paraula i RETROBI l’atractiu pels temptats a deixar-ho córrer, ENCORATGI els joves en la reconversió a ser més valents encara del que ho van haver de ser els seus pares, i ACOMPANYI als nous en l’ofici a trobar aquell silenci… I deixar que la natura parli.
Fer del nostre esforç, un fruit de profit per al més proper. On el comerç recuperi les seves arrels.
Extret del full publicitari de Cal Pauet.
—————————————————————
Jaume Brustenga és professor de l’Escola Agrària de Manresa.
DESTACATS
En Pep sap encomanar a qualsevol la il•lusió de fer de pagès
La combinació de cultius ha de donar farratge i gra per a concentrats, llavor i blat panificable
La biodinàmica els ajuda a organitzar la feina i els amplia el sentit del seu treball diari.
de Manresa.
